Cloenda

Sembla mentida, però ja han acabat les classes del primer semestre, s'han passat volant! 

A continuació, faré referència a les assignatures de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) i GITIC (Gestió de la Informació i TIC), tant a l'experiència viscuda com als coneixements adquirits. Crec que aquestes dues assginatures m'han aportat molts coneixements, sobretot en el cap de l'educació, a més del camp personal, ja que a més d'absorbir continguts, hem fet coses molt profitoses que m'han ajudat en la meva construcció com a persona. Amb això em refereixo a que hem fet activitats molt dinàmiques que han potenciat la nostra relació socialitzadora, així com la reflexió personal sobre alguns aspectes.

A COED hem treballat molt la competència lingüística i els tipus de text, aspecte fonamental a l'hora de tenir al càrrec una classe i una professió, i a l'hora, també, de caminar pel món, ja que no es pot permetre que un mestre escrigui erròniament, ja que aquest és el principal exemple a seguir per part dels nens. D'aquest bloc destacaria l'entrada del procés de composició escrita, i l'entrada del treball d'Identitat i Territori.

A GITIC, hem après a utilitzar eines que no coneixiem i que serveixen molt de manera didàctica, i que espero poder utilitzar en un futur. En els temps que corren, cada dia tenim més presents les noves tecnologies, i hem d'ensenyar als nostres alumnes a utilitzar-les de manera correcta.

Per finalitzar, crec que he tret molt de profit d'aquestes dues assignatures, tant a  nivell de coneixements com d'eines per utilitzar en un futur. Tot i així, espero treballar més aquests aspectes durant tota la carrera.

La competència comunicativa

A una de les primeres sessions de COED (Comunicació oral, escrita i digital) vam parlar de la competència comunicativa i els aspectes essencials per a una bona competència comunicativa. A continuació faré un breu resum:


Utilitzar i/o aprendre una llengua implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen. Des que som petits, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres; som capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.

Podem afirmar que aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua i amb els altres sistemes de comunicació en general. La competència comunicativa comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. Aquesta competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundaris:

• Els sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, com per exemple una trucada telefònica, una carta, una nota o un cartell.

• Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, ja que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Així doncs, segons Gumperz i Dell Hymes (1972), la competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abarca tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Components de la competència comunicativa:

• Competència lingüística/gramatical
• Competència sociolingüística
• Competència discursiva
• Competència estratègica

Per a tenir una bona competència comunicativa s'han de dominar quatre àmbits, que són els següents:

• Llegir: és el procés a través del qual es compon un text escrit. Hi ha una sèrie d'implicacions que assumim quan diem que llegir és comprendre: llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text; llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu; llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text; i llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència.

• Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. És tenir en compte el procés complert de producció d'un text, és a dir, els aspectes formals, els aspectes lingúístics i els aspectes discursius.

• Parlar: és expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

• Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Crec que aquesta sessió va ser essencial, ja que per a ser mestre és totalment imprescindible tenir una bona competència comunicativa, ja sigui a nivell oral o escrit. Ser mestre implica comunicar-se constantment amb els demés, ja sigui amb els alumnes, els altres mestres o les famílies, així com qualsevol altra entitat. És per això que crec indispensable treballar la teoria sobre aquest tema, tal i com vam fer a classe fa uns dies. Referents als quatre aspectes que he senyalat, crec que sense uns no poden existir els altres, tots es complementen, per exemple sense saber escoltar ni llegir no es pot parlar, i sense saber escriure no es pot comunicar-se fàcilment.

Suposo que m'he decidit a fer aquesta entrada per l'interès que tinc en el funcionament del llenguatge i en la competència lingüística en general, per això m'havia plantejar cursar la carrera de Filologia Catalana anteriorment. Crec que el llenguatge i la competència lingüística són un element molt important a la societat i a la comunicació, i un mestre no pot tenir un nivell per sota dels mínims en competència lingüística.

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).


En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.


Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)

A continuació mostro una presentació de Google amb les normes de la UNESCO i de la ISTE realitzada a l'assignatura de GITIC:

Taxonomia digital de Bloom

El Jorge, a la última sessió de GITIC (Gestió de la Informació i TIC) ens va proposar la següent activitat: que relacionessim alguns conceptes de la Taxonomia digital de Bloom (la imatge que mostro més avall), amb alguns dels conceptes adquirits a la seva assignatura i a la de l'Imma (COED, Comunicació Oral, Escrita i Digital).

La Taxonomia digital de bloom és una eina clau per als docents, que es centra en el domini cognitiu. Mentre que Bloom representa el procés d'aprenentatge en els seus diferents nivells, això no implica que els estudiants hagin de començar en el nivell taxonòmic més baix per a després pujar a altres nivells. Més aviat, significa que el procés d'aprenentatge es pot iniciar en qualsevol punt, i que els nivells taxonòmics més baixos estaran coberts per l'estructura de la tasca d'aprenentatge.

A continuació, com ja he dit, relacionaré algunes accions amb els conceptes adquirits a les assignatures:

• Dissenyar: En aquest propi blog dissenyem la plantilla, és a dir, el format i els colors. També es pot relacionar amb el Cmap Tools, on es dissenya un mapa conceptual.

• Jugar: es pot relacionar amb l'Scratch, on es pot jugar amb el gat, fent que segueixi les teves indicacions.

• Resumir: ho relacionaria amb el Pearltrees o el Cmap Tools, ja que resumeixen tots els conceptes i continguts adquirits en un mapa conceptual o un mapa d'aprenentatge.

• Analitzar (comparar, organitzar, deconstruir, atribuir, delinear, trobar, estructurar, integrar): relacionaria aquest concepte amb la composició d'un text (COED), on explico millor en una entrada d'aquest bloc.

• Contribuir: ho relacionaria amb les dues assignatures, ja que en aquest blog hi ha hagut una gran contribució per part dels alumnes respectes les dues assgnatures.

Per concluir, vull destacar que aquest esquema recull molt bé aquelles accions que hem dut a terme a les assignatures i que es duen a terme quotidianament.

L'ordinador a les aules

A l'última sessió de GITIC, el Jorge ens va presentar unes propostes de categorització de l'ús de l'ordinador presentades per Charles Crook, que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores, explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquestes quatre metàfores són les següents:

• La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora parla del programari que reprodueix el model tradicional d'aprenentatge, en el qual l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge. Comenta que per a la creació de programes tutorials es té en compte, per una banda, la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida", i, per l'altra, la presentació d'informació significativa que ajudi a l'alumne a avançar en el seu aprenentatge. El problema d'aquest sistema és que l'ordinador no detecta el grau d'error del nen, i és aquest el que acaba escollint quin considera que és el seu nivell. A l'escola quasi no es fan servir els sistemes tutorials intel·ligents, sinó els programes d'exercici i pràctica, com ara el JClic, treballat a GITIC.

• La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta metàfora té una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina, no a l'inrevés. En aquest model es basa en una descoberta guiada, en la qual el nen descobreix amb la guia del mestre, el qual segueix el procés de treball de l'alumne i , quan ho considera oportú, planteja preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen. Un exemple d'aquest tipus de programes seria l'Scratch, també treballat a classe de GITIC.

• La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

En aquest cas parla dels simuladors com a evolució dels sistemes tutorials. Són sistemes tancats on l'usuari pot manipular paràmetres però no pot afegir-ne de nous. En aquest cas el grau de llibertat és menor. Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Com a exemple trobem el Crayon Physics.

• La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Aquesta metàfora presenta l'ordinador únicament com a eina de treball. Diu que els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. Defensa que les eines emprades no susbstitueixen l'experiència directa, però que en són un complement. L'ordinador, quan el sabem utilitzar, ens allibera de les tasques més rutinàries. Per exemple, no substitueix l'ús del llàpis o el pinzell, però els editors gràfics permeten fomentar la correcció (borrar, desfer, etc.).




A continuació, el Jorge ens va proposar una tasca: relacionar dues d'aquestes metàfores amb els continguts treballats a l'assignatura. Així doncs, vaig decidir relacionar la metàfora de la caixa d'eines amb les documents de Google i el Cmap Tools, i la metàfora de la construcció amb l'Scratch:


En primer lloc, la metàfora de la caixa d'eines es relaciona directament amb el Cmap Tools, ja que aquesta metàfora considera l'ordinador única i exclusivament com una caixa d'eines que facilita la feina. El Cmap Tools és un programa que permet fer mapes conceptuals i publicar-los a la xarxa. Fer un mapa conceptual s'ha fet sempre sense cap ordinador, però aquesta aplicació permet sortir de la rutina i fer el mapa podent borrar, desfer i personalitzar, tal com descriu la finalitat aquesta metàfora. Reflexa que l'ordinador no pot substituir l'experiència directa, però aquest programa fomenta la correcció i ajuda a fer el mateix que manualment però mitjançant les noves tecnologies. També es pot relacionar aquesta metàfora amb el Google Docs, ja que aquesta aplicació del web permet fer documents més ràpidament que si els féssim manualment, sortint de la rutina i podent corregir i desfer allò que ja està escrit.


En segon lloc, i per acabar, es pot relacionar l'Scratch amb la metàfora de la construcció, tal com ja està indicat als exemples d'aquesta metàfora. L'Scratch és un llenguatge de programació visual amb el que es poden fer jocs, animacions, música, art, etc. El protagonista principal és el gat Scratch, tot i que es poden fer servir d'altres animacions existents. Disposa d'uns blocs de construcció distribuits per tipus i colors per fer més fàcil el seguiment d'un programa que s'ha d'anar encaixant a l'espai corresponent per tal que el gat faci el que se li demana en el rectangle d'execució. Així, es relaciona amb la metàfora de la construcció perquè l'alumne ensenya, en aquest cas al gat de l'Scratch, donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer. En aquesta metàfora, igual que en aquest programa, l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés actiu i reflexiu.

Identitat i Territori

Avui han acabat les exposicions orals dels treballs d'Identitat i Territori de les assignatures de COED (Comunicació oral, escrita i digital) i GITIC (Gestió de la Informació i TIC). Aquest treball es basava en l'exposició d'un tema genèric, reflectit com a territori, en un espai o tema concret, reflectit com a identitat. Es desenvolupava en grups de tres persones i no s'havia d'entregar res escrit, ja que pertanyia a les dues assignatures, on s'avaluava, a COED, l'expressió oral i, a GITIC, les eines informàtiques que s'utilitzaven.

En el meu cas, vaig fer el treball amb la Núria Serrano i la Floren Pérez, dues companyes de classe amb les que he fet quasibé la majoria dels treballs i ens hem complementat molt bé. Aquest era un punt a tenir en compte, ja que el grup de treball influeix molt en el resultat d'aquest i, a més, vam escollir els grups a principi de curs, fet que va provocar que, com que no ens coneixiem gaire, hi haguéssin petites incompatibilitats en altres grups. Tot i així, aquest petits enfrontaments ens els trobarem en el dia a dia en el món laboral, però, com ja he dit, jo estic molt contenta amb les meves companyes i no hem tingut cap problema, és més, m'agradaria seguir fent treballs amb elles el semestre vinent.

Així doncs, el nostre treball es titula El territori del GO, i explica els orígens d'aquest joc i la manera com es juga. Vam escollir aquest tema perquè el Jorge ens el va plantejar i ens va semblar molt bona idea, ja que és un joc que no és gaire conegut però que és interessant perquè sembla molt senzill però hi ha hagut partides que han durat més d'un dia sencer. Sobretot ens va cridar l'atenció que hi hagués clubs del Go a diverses universitats de Catalunya, ja que si es juga a les universitats és per algun motiu rellevant. És un joc que requereix molta agilitat mental i ajuda a potenciar-la.


El Go és un joc de taula molt estratègic, en el qual hi participen dos jugadors que competeixen per conquistar la major part del tauler possible. Un jugador té les fitxes blanques i l'altre les negres, anomenades pedres, i cadascú en va col·locant una alternativament, en les interseccions lliures del tauler, fins a envoltar una fitxa del contrincant i eliminar-la. Com ja he dit, la finalitat del joc és conquerir la major part del territori, i guanya el jugador que ho aconsegueix. Aquest joc prové de la Xina, on era un passatemps popular, i es jugava en un tauler de 17x17, la qual cosa sabem a través de les restes arqueològiques, ja que es va inventar fa més de 2500 anys.


D'aquesta manera, vam utilitzar la següent eina informàtica per dur a terme la presentació oral, la qual ens vam repartir a parts iguals les components del grup:

El TERRITORI DEL GO on Prezi

Per finalitzar, crec que les exposicions dels treballs van ser molt interessants, ja que es van tractar temes molt diversos i les exposicions van ser molt lleugeres d'escoltar, no es van fer pesades. Alguns treballs que m'han semblat molt interessants són, per exemple, els següents:

• Missatges subliminals, de la Maria Lluís, la Judit Rué i la Marta Riau.
• Les profecies, de l'Anaïs Fernández, la Lídia Cortés i l'Elena Andreo.
• Els efectes del cel, de la Carla Pedra, la Maria Royuela i l'Aina Santasusana.
• Balls tradicionals, de la Gisela Brocal, l'Alexandra Carrés i la Marina Garcia.

He nombrat aquests treballs, però en nombraria molts d'altres, ja que crec que es va treballar molt i es van utilitzar moltes eines TIC. Remarcaria, potser, que es van notar massa els nervis en general, també per part meva, però crec que és un aspecte que podré anar superant al llarg de la carrera, o això espero. 

Pearltrees: mapa d'aprenentatge Educat 2.0

A la última sessió de GITIC vam aprendre a utilitzar el Pearltrees, a partir d'una reflexió del Jorge a través d'una paradoxa que es plantejava a un blog. Primerament, vam veure l'explicació del que és un mapa d'aprenentatge al blink:

Un mapa d'aprenentatge és la representació gràfica dels diversos elements que ens ajuden a aprendre i les connexions entre ells. Molts d'aquests elements es troben a la xarxa i ens arriben a través de les nostres fonts d'informació. La sindicació de continguts, Twitter o els marcadors socials acoten l'àmbit de cerca i ens faciliten la localització d'aquests elements.
El nucli del mapa està format pel que podríem anomenar "fil d'aprenentatge". En un extrem del fil hi ha un interès per un tema, una motivació per aprendre i en l'altre la descripció del  procés de construcció de coneixement seguit. Entre aquests dos punts situarem els elements que hem emprat per aprendre. El mapa inclou el fil central i diverses ramificacions que incorporen materials i recursos complementaris.

Després vam començar a utilitzar el "Pearltrees", una aplicació per a fer el mapa d'aprenentatge nomenat anteriorment: és una aplicació per a construir mapes amb el que s'anomenen "perles", que es disposen de forma radial al voltant del nucli. Cada perla conté un enllaç cap a un espai web o cap a un altre mapa d'aprenentatge. Els pearltrees són públics, accessibles per qualsevol usuari a través d'una URL. L'eina permet compartir les propies produccions i les d'altres usuaris a través de les xarxes socials, del correu-e o des d'un web o bloc amb l'opció "embed".


A continuació respondré a tres preguntes que ens va proposar el Jorge:

• Què és educat 2.0? 

Educat 2.0 és un programa de la Generalitat de Catalunya que respon a la voluntat de generalitzar l'ús de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) a les aules de Catalunya. Més informació.

• Procés de construcció del mapa d'aprenentatge:

Per a crear un mapa d'aprenentatge amb Pearltrees, primerament cal registrar-se gratuitament, amb un nom d'usuari i una contrasenya. A continuació es pot connectar els compte de pearltrees amb el de Facebook o Twitter, i finalment, es pot afegir un bookmarklet a la barra de marcadors per a crear perles més ràpidament. Un cop registrat, es pot començar a crear un arbre amb el botó "new pearltree", i així anar afegint perles mitjançant el bookmarklet o inserint l'URL. En aquest enllaç es mostra una presentació de Google Docs feta pel Jorge, el professor de GITIC, on ho explica amb més detall:

https://docs.google.com/presentation/d/1iHJTK88YRUVC8-ofhf4xF4XqQ5-JDZihjXzKiIKVLKk/edit?hl=ca#slide=id.p 

• Reflexió sobre l'aportació de les eines TIC (mister wong, google reader, twitter...) al meu aprenentatge:

Crec que aquestes eines són molt útils per a l'aprenentatge, ja que ajuden a classificar i organitzar la informació i els continguts de manera que sigui fàcil i ràpid trobar-los. Tot i així, la única manera de que es tornin realment útils és utilitzar-les durant un temps per agafar-lis la pràctica, ja que al principi és una mica complicat acostumar-s'hi. Generalment, crec que haurien de ser eines d'ús quotidià per a l'aprenentatge dels continguts. Com a aprenentatge personal, si que m'he acostumat a utilitzar algunes d'aquestes eines, ja sigui per a fer treballs o com a ús personal per a l'aprenentatge dels continguts de les assignatures.

Aquí mostro el mapa d'aprenentatge que fam fer a la classe sobre l'educat 2.0:

Finalment, mostro el mapa sobre en Victor Amela, que vaig fer per al seguiment d'un bon comunicador, el treball de Publicació Digital de GITIC i COED: