A l'última sessió de COED (Comunicació oral, escrita i digital) vam acabar les recitacions de poesies de la classe. Aquesta activitat consistia en que cadascú s'aprengués una poesia de memòria, la que desitjés, i la recités davant de la classe. Així, les recitacions van començar fa dues setmanes, que és quan la vaig fer jo, i van durar tres sessions d'aquesta assignatura. La poesia que jo vaig escollir va ser de Miquel Martí i Pol, i va ser la següent:
Ah! com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa dins la boca,
en una casa blanca, vora mar,
amb les finestres sempre obertes.
Com hauria estat bell d'haver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies,
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.
Ara no trobaríem
indecent o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tan enrogits,
ni els llavis secs, ni aquesta veu ronca.
Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si haguéssim pogut viure sense aquesta
gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.
Miquel Martí i Pol
Aquesta activitat crec que és la que més nervisa ens ha posat als meus companys i a mi durant el semestre, i crec que un cop feta aquesta activitat, la por a parlar en públic disminuirà. Aquest aspecte el considero positiu, ja que els nervis traicionen bastant a l'hora d'explicar o recitar un text de memòria, i això només es pot solucionar a base de pràctica. Considero que en el moment de recitar ho vaig passar molt malament però, ara que ha passat, crec que em va servir de molt, a l'hora d'adonar-me'n dels errors que havia comès.
Una altra manera de veure els errors, a més de dur en pràctica la recitació, va ser a l'hora de reflexionar per omplir la següent enquesta o qüestionari:
En el moment d'omplir aquesta enquesta, vaig haver de recordar cada aspecte dels que s'han de tenir en compte, com per exemple que no vaig gesticular gens, ja que estava tota l'estona pendent de recordar la poesia a la perfecció. Com he dit abans, un aspecte que va influir molt van ser els nervis, ja que abans de recitar-la en públic, em sabia la poesia de memòria sense cap error, però al veure a tots els companys mirant-me esperant que recités, vaig haver de mirar un cop a l'apuntadora, ja que em vaig despistar a l'hora de voler mirar a diferents punts de la classe.
Per finalitzar, crec que aquesta activitat m'ha servit de gran ajuda a l'hora d'afrontar la por escènica, no tant per la recitació en sí, sinó per la reflexió posterior a l'hora de fer l'autavaluació. Considero que un mestre ha de saber recitar una poesia, ja que els alumnes aprendràn d'ell i els servirà d'exemple, per això no pot entrabancar-se ni posar-se nerviós. S'ha d'aprendre a recitar, no només a dir unes paraules de memòria. És per tot això que valoro la feina feta i que intentaré millorar el pròxim cop en alguns aspectes.
Per finalitzar, crec que aquesta activitat m'ha servit de gran ajuda a l'hora d'afrontar la por escènica, no tant per la recitació en sí, sinó per la reflexió posterior a l'hora de fer l'autavaluació. Considero que un mestre ha de saber recitar una poesia, ja que els alumnes aprendràn d'ell i els servirà d'exemple, per això no pot entrabancar-se ni posar-se nerviós. S'ha d'aprendre a recitar, no només a dir unes paraules de memòria. És per tot això que valoro la feina feta i que intentaré millorar el pròxim cop en alguns aspectes.








